Gràcies Esme per pensar-hi en la festa. Va ser un èxit. L'Ona i els seus companys van sortir molt contents i l'endemà totes les mares preguntàven què els havíem fet que van sortir tant emocionats. És una satisfacció veure que tant d'esforç va donar el resultat que desitjàvem, però val la pena que sigui a costa de la salut?, què recordarà l'Ona d'aquesta festa?, com va disfrutar amb els amics o una mare histèrica que li anava tirant en cara quant s'esforçava i que poc col·laborava ella?. Et pots fer a la idea de com em sento. No és només el "no arribar" a tot en la feina; és el no arribar amb la família, els amics i sobre tot amb la filla. És una tirana?, és que no li sé transmetre el meu amor i dedicació?. Estic tipa de notetes i d'escrits a la pissarra que diuen "MAMA ET TROBO A FALTAR". M'ofega Esme. Espero que ho entenguis. QUISO SER TRUENO Y SE QUEDÓ EN LAMENTO...
La festa BÉ, els nens contentissims i emocionats. No era aquesta la finalitat? Doncs una cosa feta i amb bons resultats, una recompensa a l'esforç fet. Tirania: m'atreviria a dir que tots els nens ho son. Són tirans, egoistes i el centre del mon. Són ells i prou.
"MAMA ET TROBO A FALTAR", ella sap que amb això et te agafada i que et desmonta. L'Ona no és única fent això, crec que tots els fills de pares que ho volem fer bé, que estem pendents del que els passa, que volem ajudar-los, que no volem que pateixin ens han pagat o ens paguen amb la mateixa moneda. Per la meva expeència et dire que això es passa que al final veus que els esforços han donat fruits.
Penso que hauries de pensar més en TU. Com a mare fas el que has de fer, dir el que esta bé o malament, ha de saber que les coses costen esforç, que ha de col·laborar però no deixes que ella pugui més que tu. No estiguis tant pendent d'ella. Entenc com et sents i t'entenc, he passat per situacions similars però sola, sense un Xavi. El millor moment que tenia en aquesta època era dormint. Fes-me cas PENSA MÉS EN TU I EN XAVI. Igual Anna m'he passat, si és així perdona'm. T'estimo i estic amb tu pel que necessitis.
Gràcies Esme per pensar-hi en la festa. Va ser un èxit. L'Ona i els seus companys van sortir molt contents i l'endemà totes les mares preguntàven què els havíem fet que van sortir tant emocionats.
ResponderEliminarÉs una satisfacció veure que tant d'esforç va donar el resultat que desitjàvem, però val la pena que sigui a costa de la salut?, què recordarà l'Ona d'aquesta festa?, com va disfrutar amb els amics o una mare histèrica que li anava tirant en cara quant s'esforçava i que poc col·laborava ella?.
Et pots fer a la idea de com em sento. No és només el "no arribar"
a tot en la feina; és el no arribar amb la família, els amics i sobre tot amb la filla. És una tirana?, és que no li sé transmetre el meu amor i dedicació?. Estic tipa de notetes i d'escrits a la pissarra que diuen "MAMA ET TROBO A FALTAR".
M'ofega Esme. Espero que ho entenguis.
QUISO SER TRUENO Y SE QUEDÓ EN LAMENTO...
La festa BÉ, els nens contentissims i emocionats. No era aquesta la finalitat? Doncs una cosa feta i amb bons resultats, una recompensa a l'esforç fet.
ResponderEliminarTirania: m'atreviria a dir que tots els nens ho son. Són tirans, egoistes i el centre del mon. Són ells i prou.
"MAMA ET TROBO A FALTAR", ella sap que amb això et te agafada i que et desmonta.
L'Ona no és única fent això, crec que tots els fills de pares que ho volem fer bé, que estem pendents del que els passa, que volem ajudar-los, que no volem que pateixin ens han pagat o ens paguen amb la mateixa moneda.
Per la meva expeència et dire que això es passa que al final veus que els esforços han donat fruits.
Penso que hauries de pensar més en TU. Com a mare fas el que has de fer, dir el que esta bé o malament, ha de saber que les coses costen esforç, que ha de col·laborar però no deixes que ella pugui més que tu. No estiguis tant pendent d'ella.
Entenc com et sents i t'entenc, he passat per situacions similars però sola, sense un Xavi. El millor moment que tenia en aquesta època era dormint.
Fes-me cas PENSA MÉS EN TU I EN XAVI.
Igual Anna m'he passat, si és així perdona'm.
T'estimo i estic amb tu pel que necessitis.