Per l'AdriàJa fa anys em vaig inscriure en un curset de plàstica, un dia la profe en va donar una serie de materials i va dir: feu alguna cosa amb això.
Quasi d'inmediat em vaig posar a fer la cadireta de l'Adrià
( l'Adrià ja no feia servir la cadireta, era gran). Una vegada acabada, la profe va fer algun comentari: que si era una idea original, que si molts pintors basaven la seva obra en cadires, que si.....
Setmanes mes tard quan el curset va acabar, la cadireta va anar cap a casa. No estava satisfeta del resultat i tan inconcientment com la vaig fer la vaig desmuntar. El cert és que "La cadireta" esta sense acabar.
A què espero?
El vull encara a la cadireta?
Pot ser les meves pors de persona adulta, en espera de veure el pas de jove a adult, no em deixen resoldre allò inacabat- incomplert.
Adrià vull acabar-la un dia i quedar satisfeta.
Què l'equilibri entre llum i ombres sigui la justa.
Què la gama de colors sigui serè.
I.., sobre tot què el fons faci més rellevant la forma.
Una pálida sombra
|
|
Paty
Tenía pendent fer-te un comentari en aquesta entrada ,però ho volia fer sense preses, serenament, amb els meus sentiments i les meves emocions
ResponderEliminarmés suaus.
Fins ara no he trobat el moment de pau que això em requeria.
Potser, fins i tot ja has acabat la cadireta i has pogut resoldre les teves pors.
Crec que estaria bé que l'acabessis si és algo que tens pendent. L'Adrià no anirà a seure si no ho necessita, però sabrà que sempre tindrà "la cadireta" esperant-lo si un dia necessita seure al teu costat, per descansar, per buscar recer, per buscar consol,per continuar madurant.
Coneixent-te, sé que no l'obligaràs a seure. Esperaràs pacientment a que segui (si ho necessita).
Preciós el poema de la Paty.
He suprimit comentari perquè s'havia publicat dues vegades.
ResponderEliminarNooo... mai l'obligaré a seure de fet quqn em va comentar d'anar a viure amb la Vero, vaig dir-li les dificultats que pensava que tindrien: econòmiques, de convivència. Que hauria de ser més pacient, que fos respectuós, que a casa no s'ajuda és la casa de dos.........
ResponderEliminarPerò en cap moment li vaig treure la seva idea del cap.
Malgrat això em queda la por de les feines inestables de la seva economia precària de que torni a passar un moment delicat...
De moment esta content amb la seva nova vida, venen molt per casa i és feliç.
Pot ser JO no veig encara al meu Adrianet adult.
Un dia estic segura acabare la cadireta.