SEMPRE ESPERANT ALGUNA COSA.
Què aquest any sigui millor que aquell que ens va fer patir.
Què sigui capaç d'afrontar amb calma els reptes que ens porta la vida.
Què els fills estiguin bé, siguin feliços i que truquin a la porta.
Què sigui capaç de fet bé la feina però que no em sobrepassi.
Què les relacions siguin serenes.
Què... què...què...
Què seria la vida sense esperar?
Sentint aquesta bonica cançó m'ha fet reflexionar. No se perquè.
Sentado en el muelle de la bahía...
Sentado al sol de la mañana
Estaré sentado cuando llegue la tarde
Mirando girar los barcos
Y mirándolos alejarse de nuevo
Sentado en el muelle de la bahía
Mirando bajar la marea
Simplemente estoy sentado en el muelle de la bahía
Desperdiciando el tiempo
Dejé mi hogar en Georgia
Encabezado por la bahía Frisco
Porque no tenía nada por lo que vivir
Y parece que nada va a venir a mi camino
Otis redding
Cançó de 1968.
Sentado en el muelle de la bahia.
Trist però maca.
El teu escrit m'ha recordat "El fil de la vida" de la Rosario.A mi també m'ha fet reflexionar el teu comentari: sempre esperant?. Potser el meu error és no saber esperar, sempre em proposo nous reptes, sóc inconformista i repelentment perfeccionista per la qual cosa sempre estic lluitant, sobretot amb mi mateixa per superar-me. D'aquí el meu esgotament. ESPERAR pacientment a que les coses donin el seu fruit, a que les relacions madurin -o no- sense forçar ni impacientar-se, a que les malalties, les emocions, els estats d'ànim facin el seu procés...
ResponderEliminarSí, m'has fet reflexionar. Potser esperar és de savis.
Que quedarà de mi quan m'hagi tret totes les capes de la ceba?
Ser com ets, perfeccionista, impacient i tot el que dius que ets, està bé si no et fa mal a tu mateixa però com que et fa mal, aprendràs a pendre les coses amb més tranquilitat i distància. Costa, clar que costa, com tots els canvis però ho aconseguiràs. Estic segura.
ResponderEliminarPropusar-te nous reptes és de savis, no quedar-se estancada, però li has de donar temps al repte i ESPERAR per
poder gaudir de l'esforç, si no, no mes queda l'esforç i l'esgotament.
Quan t'hagis tret totes les capes, quedarà la mateixa ANNA, senssible, amiga, entregada, compromesa... però més serena i contenta amb ella mateixa.
No oblidis que hi ha gent que vol veure't sense angoixes ni patiments.
Annita, espero no dir cap cosa que encara et faci pensar més en coses negatives.
Jo et vaig conèixer com ets, vaig sintonitzar amb tu, com ets i no més vull que canviïs perquè tu ho vols.
Besicos
Estic barallant-me amb una pàgina de pujar música meva i m'estic tornant LELA.
Hola Lela,
ResponderEliminarhas fet les paus amb la pàgina de pujar música?.
A mi si que m'esteu tornant lela a l'escola. Em va molt gran tot el que dieu i feu per mi i em sento petita, petita.
No dius res que em faci pensar en coses negatives i sí, vull canviar bastantes coses de mi mateixa, entre elles la impaciència i l'exigència. Així que tenint referents com tu segur que ho aconseguiré.
Ahir em va trucar la Imma i vaig quedar amb ella per fer un cafè, avui la Parella que venia al Corte Inglès i també ens em vist. Al final aconseguireu que sigui sociable i tot.
Tinc ganes de tornar a l'escola. Si dijous a la tarda l'Ona està bé i va al cole -encara està amb febre- em pasaré per l'escola.
Besitos.
Ja tinc ganes de veure't.
ResponderEliminarTU ja ets sociable.
Falta que t'ho creguis.
He fet les paus amb la pàgina perquè la Virginia m'ha explicat, em deixava una cosa de publicar.
Demà ho provaré.
Besicos
No oblidis que si persones fan coses per tu, és perquè t'ho mereixes.
ResponderEliminar