Despertar en un ríoQuisiera despertar con un río de inspiración
para decir lo que siento,
poder hablar de un final que empieza
y de un futuro que me asusta,
ser feliz y llorar sin mirar atrás,
tener deseos, tener sueños...
y aquí estoy riendo, llorando, soñando.
Quisiera poder despertar
y poder escribir lo que siento...
Què encertat el poema! La Paty aquesta em coneix d'alguna cosa?.
ResponderEliminarSí, ja falta menys i espero i espero, però ...quan arribarà?.
Tu ets la culpable de la meva búsqueda de poemes, sempre m'han agradar, però els csenzills i entenedors, però com jo no se fer mai em parava a llegir el que trobava.
ResponderEliminarAquesta dona és una mina.
Suposo que totes les dones tenim coses en comó per això un mateix fragment pot servir per diferents persones.
Després esta com cada una interpreta el poema.
En concret aquest poema, quan el vaig llegir em va venir la teva imatge.
Quan el vaig penjar després de rellegir-lo més d'un cop, vaig pansar, ostres, ostres, ostres Esmeralda l'inconcient t'ha fet triar un poema que té validesa per tu i que fa temps que aquest tema, encara que ho disimulis, et ronda pel cap. El meu futur, poder expressar el que sento "el meu final que falta poc per que comenci". A on? En quines circunstàncies? Amb qui parlaré?
Un munt de preguntes que no he trobat resposta encara i això que el meu lema és "No pre-ocuparme".
Ja fas bé de no preocuparte. El teu final, encara falta molt perquè comenci.Tu, una persona que dones, que cuides, que comprens, que aculls,que toleres, que ensenyes, que parles i escoltes, que estimes... Ja t'estàs ocupant del teu futur. Ja has sembrant i continues sembrant les llavors del que t'alimentarà.
ResponderEliminarJo et continuaré llegint i escrivint mentres tu vulguis.
M'hauríes de deixar les teves ulleres un día per veure què veus en mi. Encara no entenc com m'has pogut enganxar.
Ara m'agradaria saber escriure bé i poder expressar-me amb claretat però no se.
ResponderEliminarEn l'amistat crec que no hi ha "per què's".
Conctes o no, tens empatia o no, estas bé o no amb l'altre persona i perquè succeeix és complexe i difícil d'explicar de vegades tens moltes coses en comú i d'altres ets ben diferent però t'entens.
Hi ha momets que sense parlar se sap si cal dir alguna cosa, si cal fer un silenci.
Quan vulguis et deixo les meves ulleres, millor proves de mirar-te amb els meus ulls (per cert que son com els dels gats, de coloraines)
segur que canviaries de parer.
Bé!!!! Ja ha arribat la inspiració.
ResponderEliminarGràcies per aguantar les meves neures i ajudar-me a treure sentiments!!!
Muuuuuaaa.
Estic molt contenta.