Buff, com m'has deixat. Quan vaig veure aquesta entrada vaig pensar en aquesta possibilitat però no vaig gosar preguntar-to ni fer-te cap comentari. Quan em vas explicar el sentit del acerolo vaig notar un dolor tan profund en tu que em va emocionar. Ara he plorat. És molt dur que la vida et colpegi dos cops en el mateix lloc i que a sobre colpegi al teu fill com et va colpejar a tu. Encara t'admiro més. Espero que el fet d'haver-ho tret al blog t'ajudi a sentir-te millor. Una forta i llarga abraçada.
Si, Anna. Com no estava amb ell, ens vam separar quan el fill tenia 6 anys, a l'escola no més es van enterar algunes persones que el coneixien. Jo mantenia molt bona relació amb ell i la seva dona i amb la família, de fet la familia no m'ha deixat mai. De fet aquest estiu segurament, la dona es vindra al poble uns dies. Aquesta entrada la volia haver fet altre dia però com he vist que anaves una mica despistada, la he fet avui per aclaririr-te la situació. Jo també crec que la vida és molt injusta penso que no vol que la meva familia tingui referents masculins. El que més dessitjo en aquest moments és què el meu fill no pategi com jo. Un besico Anna i si m'ha fet bé dir-ho al blog ja que amb paraules no ho hauria fet. Espero que la gent no pensi que ho he fet perquè em diguin coses boniques. Necessitava explicar algunes de les meves vivències. Gracies Anna per entendre'm.
Buff, com m'has deixat. Quan vaig veure aquesta entrada vaig pensar en aquesta possibilitat però no vaig gosar preguntar-to ni fer-te cap comentari. Quan em vas explicar el sentit del acerolo vaig notar un dolor tan profund en tu que em va emocionar. Ara he plorat. És molt dur que la vida et colpegi dos cops en el mateix lloc i que a sobre colpegi al teu fill com et va colpejar a tu. Encara t'admiro més. Espero que el fet d'haver-ho tret al blog t'ajudi a sentir-te millor. Una forta i llarga abraçada.
ResponderEliminarSi, Anna. Com no estava amb ell, ens vam separar quan el fill tenia 6 anys, a l'escola no més es van enterar algunes persones que el coneixien. Jo mantenia molt bona relació amb ell i la seva dona i amb la família, de fet la familia no m'ha deixat mai. De fet aquest estiu segurament, la dona es vindra al poble uns dies.
ResponderEliminarAquesta entrada la volia haver fet altre dia però com he vist que anaves una mica despistada, la he fet avui per aclaririr-te la situació.
Jo també crec que la vida és molt injusta penso que no vol que la meva familia tingui referents masculins.
El que més dessitjo en aquest moments és què el meu fill no pategi com jo.
Un besico Anna i si m'ha fet bé dir-ho al blog ja que amb paraules no ho hauria fet.
Espero que la gent no pensi que ho he fet perquè em diguin coses boniques. Necessitava explicar algunes de les meves vivències.
Gracies Anna per entendre'm.