viernes, 13 de julio de 2007

RAICES

SOMOS

Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar

Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.

Tres vesos de Labordeta, d'una cançó dedicada als aragonesos.
Em sento molt identificada amb el que diu Labordeta, sap tocar la fibra, sobretot als que estem a fora. A part de tenir una bona relació amb ell és una persona clara, divertida i irónica.

4 comentarios:

  1. Doncs pel que m'has anat explicant sí que coneix bé els sentiments dels de la terra. Sembla que el coneixes personalment. No li hauràs inspirat tu les cançons?.

    M'agradaria sentir aquest sentiment d'arrelament a algun lloc. El més semblant que tinc a arrels és el meu barri del que estic molt orgullosa per com funciona la gent a nivell associatiu i les activitats que es monten, però aquest sentiment el tinc a partir dels vint anys.Dels anys anteriors sembla que no tinc cap arrel.

    ResponderEliminar
  2. Labordeta va ser professor meu en 4t, 5è i 6è de batxillerat i juntament amb el dramaturg Sanchís Sinesterra i altres van donar la volta a l'ensenyament d'aquella época. Ell també té molt bons records d'aquells anys. De tant en tant ens hem continuat veien o en Teruel o aquí, que ve molt.
    Aqest octubre passat van fer una trobada a Teruel d'antics alumnes i professors, vaser molt emotiu, tots van plorar i vam riure.
    Aquest curs van venir a cantar aquí ell, Carbonell que és company meu i amb bona relació i el de La Bullonera que també és músic i cantant de Teruel. Vaig anar a veure'ls amb la PILILO.
    Però no s'ha inspirat amb mi.
    Ell porta la poesia a dindre i és molt de la seva terra però reconeix els valors d'altres llocs.
    Aquests sentiments meus son fins als 20 anys. Als vint menys un mes vaig venir aquí o sigui que ja he viscut més anys a Catalunya que a l'Aragó. Suposo que és aquí on he anat donant forma a tots aquests sentiments i aprenentatges que tenia a dins i dec el poc o molt que sóc a aquesta terra catalana i sobre tot, perque la terra sola no fa res, als amics i amigues que he anat trobant.
    Si tu ara estas arrelada al barri, ja esta bé, mai és tard, jovaig estar moltíssims anys sense anar pel poble, va ser arelll del neixement del meu fill que vaig tornar a anar amb assiduidat.
    Una abraçada, demà fare una entrada suposo que al de conya per despedir-me. Marxo dimarts a les 6 del matí.
    Si vols venir al poble allí tens casa teva.
    Estare a CELADAS i preguntant per Esmeralda t'indicaran on visc, no més estem 2 Esmeraldas la tieta i jo i vivinm porta amb porta.

    ResponderEliminar
  3. Bons mestres vas tenir!

    Gràcies per la invitació. Ara no tinc previst anar per allà però si alguna vegada vaig cap allà ho tindré en compte. Bon viatge i bona estada.

    (I ves a regar l'arbre de les teves arrels!)
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  4. Ho fare perque el tinc al pati de casa o a la concejada, un és fill de l'altre.
    Gràcies Anna per tot.

    ResponderEliminar

Gràcies per comentar.