Els meus essers més estimats, la mare agafant la cua del cavall, l'avi que es va convertir en el meu pare, una amiga de la familia, una tieta, pujada al cavall una cosina de la mare, que vivia a Barcelona i el pare, l'any abans de deixar-nos, amb mi a les cames. I ell cavall, el meu estimat cavall.Sempre em portava amb ell. Anavem a buscar palla, a veure als tiets, a sentir les noticies a casa del tiet que tenia ràdio, a tot arreu junts.
Va ser tan dura la pérdua que penso que es el meu referent d'home i com que el faig disfrutar tan poc, 4 anys, no em va donar temps de saber com era per tan tampoc com volia que fos el meu home.
La imatge que tinc d'ell es per com m'han parlat d'ell els més propers, amics d'ell, la mare i la resta de la familia. Tothom a coincidit: molt treballador, discret, callat, amic de fer favors i molt bona persona i tothom diu que sóc PEPOTA, tant en el físic com en manera de ser.
No hi ha cosa que m'agradi més.
És cruel quan diuen que, quan una persona es mor, és perquè ja ha fet la feina que havia de fer en aquesta vida. Nosaltres trobem que queden tantes coses per fer! i més una dona i una filla de 4 anys. Jo no sé si trobaria consol per una pèrdua així i més en aquesta edat en què el pare ho és tot.
ResponderEliminarPer pròpia experiència jo crec que les dificultats ens fan crèixer, que si les sabem superar bé, en sortim enfortits, però no és el mateix la pèrdua d'un ser estimat i molt menys del pare. Entenc que això t'hagi deixat un buit i un dolor molt profund. No et puc dir res més que l'omplis amb el seu record i amb l'amor i companyia de les persones que tens al voltant i que t'estimen. Potser algun dia trobis el sentit de perquè el destí et va fer això i trobis força i consol.
Als creients els ajuda la Fe, a mi no sé que m'ajudaria, i a tu? ho saps?.
Gràcies per confiar i compartir aquests sentiments tant íntims amb mi.
Pràcticament t'acabo de conèixer aquest curs i no se res del que t'amoïna però intueixo que hi ha alguna cosa, sovint tens un posar trist.
ResponderEliminarÉs cert que les dificultats et fan forta. Jo m'he o m'han fet una persona forta m'he tingut d'espabilar sola i aviat, encara que de vegades no se si és així o és una coraça de protecció. La Fe no m'ajuda, la fe en la familia i els amics si, sempre han estat al meu costat i no m'han deixat.
Gràcies a tu per deixar-me compartir.