viernes, 15 de febrero de 2008

Mi hijo el cambiante

Perque el coneguis una mica més. Com pots veure no estem massa definits amb l'aparença física.
Jo pateixo una mica però m'estic acostumant mica en mica.
Si m'enxampa penjant les seves fos... Pensant-ho bé, no diria res.


2 comentarios:

  1. Em quedo amb les rastes i el monopatí. No sé si tu opinaràs el mateix. Per què has de patir?. Si el pare i la mare no tocaven de peus a terra volant i navegant, almenys ell sí toca de peus a terra.
    És feliç?. Si ho és ja està.
    Tinc amics amb carrera d'enginyers o una bona feina en un banc i ho han deixat per dedicar-se al circ o anar-se a viure a la muntanya.
    Que tingui sort fent i sent com ell vulgui.

    ResponderEliminar
  2. El mono pati continua, les rastes se les va treure perque li surtien granets i no podia rentar-lo com ell volia. Ara el porta curt en espera que li creixi dprés incógnita.
    De moment crec que és feliç. Esta més tranquil.
    L'Adrià no se si acabara a Barcelona, se li fa gran i diu que no es pot anar tranquil per carrer. Abans d'estar amb la Vera volia anar cap el poble. Andaremos i veremos.

    ResponderEliminar

Gràcies per comentar.